Hoy me he pasado el día escribiendo sobre cómo apasionar a los adolescentes a la lectura. Me pidieron un texto donde hablara de mis orígenes como lectora y como escritora, y me lo he pasado en grande recordando algunos de los momentos más felices de mi infancia: las caravanas interminables de la Nacional-II cuando, de regreso de la playa, mi madre me explicaba cuentos. Tenía un repertorio de tres o cuatro, todos en verso y todos multimedia (con canciones y con estrofas que yo podía cantar), pero mi favorito era
El rei del nas vermell, un cuento muy republicano (aunque entonces no me daba cuenta) donde un rey alcohólico promete casar a su heredera con el mozo que le traiga el mejor vino. Comparecen postulantes ofreciendo los mejores vinos de la tierra, del Penedés hasta Alella, y el monarca va dando cuenta de todos ellos, hasta que la palma en pleno coma etílico. Entonces la princesa puede casarse alegremente con el plebeyo que ama, no sin que antes él le deje claro que sólo tiene canciones y versos que ofrecerle. Hay que suponer que heredan el reino y que lo convierten en una monarquía parlamentaria, digo yo.
El caso es que desde pequeña no había oído el cuento entero. Hoy he buscado en Internet y... voilà! Helo aquí, de principio a fin. Es tan bueno que no puedo resistirme a servirlo sin recortes, aunque sea un poco largo. Está en catalán, por supuesto, mi lengua materna (el castellano es la paterna, jeje): imaginar a mi madre contándome cuentos en castellano se me hace tan raro como si lo hiciera en chino mandarín. Confío en que no sea difícil de leer. Merece la pena.
NarradorUna vegada era un rei,
que tenia el nas vermell,
que bevent de bóta en bóta
no en deixava ni una gota.
ReiNo m’agrada aquest vi gens
ni aquest altre encara menys.
NarradorNo trobant cap vi prou bo,
en feu fer un gran pregó.
PregonerJo, vostre noble rei Ruc I,
a tot el poble faig saber,
que ma filla i princesa reial
esdevindrà la muller molt lleial
d’aquell dels meus vassalls i fadrí
que a palau em porti el millor vi,
Ho mano així i en dono fe,
jo, Ruc I!
NarradorRosor, la filla d’aquell rei
que tenia el nas vermell,
es moria de tristor
estimant un trobador.
Un dia, el seu pare li va dir:
ReiEt casaràs amb aquell fadrí
que em dugui el millor vi.
RosorAi pare!, benvolgut pare!
Jo no vull casar-me encara!
NarradorValgue’m Déu quin esvalot
va moure el rei tabalot
quan de la terra el confins
li arribaren els bons vins.
De Móra i Picamoixons
en sortiren molts minyons.
Del camp de Tarragona,
de prop de Barcelona,
de Lleida i de Girona,
el mateix que del Vallès,
com també del Penedès.
De tot arreu els fadrins
arribaren amb llurs vins.
Noi 1Senyor, jo us duc de bon grat
el bon vi del Priorat.
ReiAquest vi… molt m’ha agradat!
Noi 2Com el vi del Penedès
no en podreu trobar cap més!
ReiAixò ja ho veurem després!
Noi 3El bon vi es fa a Martorell,
i jo, m’hi jugo la pell!
ReiEl trobo massa novell!
Noi 4El vi de Reus és molt bo,
si us el beveu amb porró!
ReiSi, Déu n’hi do, Déu n’hi do…
Noi 5Beveu vi de Perelada,
que té molta anomenada!
ReiEs veritat, també m’agrada!
Noi 6Millor és el del Vendrell,
que fa caure de clatell !
ReiD’aquest ja en tinc al castell!
Noi 7És a Valls que hi ha bon vi,
i els xiquets ho poden dir .
ReiAi!, que em començo a adormir…
Noi 8Jo m’ho jugo a cara i creu
que el d’Igualada voldreu !
ReiAi! Que encara en queden deu?
Noi 9Un bon got de vi d’Alella
i és segur que em caso amb ella !
ReiAi, que el cap se m’estavella !
Noi 10Bon vi voleu ? Malviatge!
Beveu, llavors, garnatxa !
Rei Aquest sí que m’emborratxa !
Noi 11El que raja del cubell …
ReiAixò sí que és moscatell !
Ai ! que ja tinc el nas vermell !
Noi 12Si us agrada la mistela,
és per mi la damisela.
ReiJa estic tou com una candela…
Noi 13Vostra filla m'enduria
amb un got de Malvasia.
ReiJa ho tastaré un altre dia.
No m’oferiu cap més copa…
perquè estic… com una sopa.
Noi 14Gran senyor, deixeu-los dir,
feu-me cas sols a mi.
Vi blanc de Sant Sadurní
és de tots el millor vi.
NarradorI aquell rei tan sabatot,
del nas roig com un pebrot,
no va poder decidir
perquè, el pobre, es va adormir.
Tant i tant begué vi,
que, al capdavall, va fer un senglot …
ReiHip!!
Narrador…un badall…
ReiAaaaaah !!
Narrador…i es va morir.
I des d'ençà, amb tristesa
es planyia dia i nit
aquella pobra princesa
sense pare ni marit.
PrincesaAi pare! Benvolgut pare !
I amb qui em casaré jo ara?
NarradorPerò, ve-t'ho aquí,
que un bon matí,
va passar un trobador
i, sota el balcó,
li va cantar aquesta cançó:
TrovadorMa bella i dolça princesa
que et consum el desconsol.
Plores sempre de tristesa,
perquè creus que ningú et vol.
Escolta aquesta cançó,
que et dedica un trobador,
que t’estima de debò.
Jo et daria llet d’ovella
i formatge del més fi,
i la mel de mes abelles,
si et volguessis casar amb mi.
Et faria un llit de roses
i tindries un coixí,
de poncelles oloroses
si et volguessis casar amb mi.
No tinc castells ni masies,
sóc un pobre trovador,
que et faria poesies
impregnades d’emoció.
Tot això et puc oferir
si et volguessis casar amb mi.
PrincesaTrobador de les cantades
que em dediques ta cançó,
et diré moltes vegades
que també t’estimo jo!
NarradorI la pricesa enamorada
es casà amb el trobador.
Repicaren les campanes
i es va fer una processó
i tothom ballà sardanes
com per la Festa Major.
I es cantarem caramelles,
i sortiren els gegants,
i s’encengueren fogueres
com a la Nit de Sant Joan.

Quina festa, valgue'm Déu!
No us diré cap disbarat.
Si em creieu o no em creieu,
hi portaren d’un plegat
tres mil xais del Pirineu,
els millors capons del Prat,
"borregos" de Cardedeu
i els bons fruits del Llobregat.
I la princesa reial volgué,
en aquella ocasió,
que en sa gran festa nupcial
s’hi begués vi del millor.
El que m’heu sentit contar
és el que li va passar
a la filla d’aquell rei
que tenia el nas vermell,
que bevent de bóta en bóta,
no en deixava ni una gota.
I ja sap el que m’escolta
que aquest conte s’ha acabat.
Veja’m si us haurà agradat!
La imagen es del álbum familiar: mi faceta más hortera, contemporánea de lo que acabo de contar.