Un cuento republicano y en verso 30 años después

Hoy me he pasado el día escribiendo sobre cómo apasionar a los adolescentes a la lectura. Me pidieron un texto donde hablara de mis orígenes como lectora y como escritora, y me lo he pasado en grande recordando algunos de los momentos más felices de mi infancia: las caravanas interminables de la Nacional-II cuando, de regreso de la playa, mi madre me explicaba cuentos. Tenía un repertorio de tres o cuatro, todos en verso y todos multimedia (con canciones y con estrofas que yo podía cantar), pero mi favorito era El rei del nas vermell, un cuento muy republicano (aunque entonces no me daba cuenta) donde un rey alcohólico promete casar a su heredera con el mozo que le traiga el mejor vino. Comparecen postulantes ofreciendo los mejores vinos de la tierra, del Penedés hasta Alella, y el monarca va dando cuenta de todos ellos, hasta que la palma en pleno coma etílico. Entonces la princesa puede casarse alegremente con el plebeyo que ama, no sin que antes él le deje claro que sólo tiene canciones y versos que ofrecerle. Hay que suponer que heredan el reino y que lo convierten en una monarquía parlamentaria, digo yo.
El caso es que desde pequeña no había oído el cuento entero. Hoy he buscado en Internet y... voilà! Helo aquí, de principio a fin. Es tan bueno que no puedo resistirme a servirlo sin recortes, aunque sea un poco largo. Está en catalán, por supuesto, mi lengua materna (el castellano es la paterna, jeje): imaginar a mi madre contándome cuentos en castellano se me hace tan raro como si lo hiciera en chino mandarín. Confío en que no sea difícil de leer. Merece la pena.

Narrador
Una vegada era un rei,
que tenia el nas vermell,
que bevent de bóta en bóta
no en deixava ni una gota.

Rei
No m’agrada aquest vi gens
ni aquest altre encara menys.

Narrador
No trobant cap vi prou bo,
en feu fer un gran pregó.

Pregoner
Jo, vostre noble rei Ruc I,
a tot el poble faig saber,
que ma filla i princesa reial
esdevindrà la muller molt lleial
d’aquell dels meus vassalls i fadrí
que a palau em porti el millor vi,
Ho mano així i en dono fe,
jo, Ruc I!

Narrador
Rosor, la filla d’aquell rei
que tenia el nas vermell,
es moria de tristor
estimant un trobador.
Un dia, el seu pare li va dir:

Rei
Et casaràs amb aquell fadrí
que em dugui el millor vi.

Rosor
Ai pare!, benvolgut pare!
Jo no vull casar-me encara!

Narrador
Valgue’m Déu quin esvalot
va moure el rei tabalot
quan de la terra el confins
li arribaren els bons vins.
De Móra i Picamoixons
en sortiren molts minyons.
Del camp de Tarragona,
de prop de Barcelona,
de Lleida i de Girona,
el mateix que del Vallès,
com també del Penedès.
De tot arreu els fadrins
arribaren amb llurs vins.

Noi 1
Senyor, jo us duc de bon grat
el bon vi del Priorat.

Rei
Aquest vi… molt m’ha agradat!

Noi 2
Com el vi del Penedès
no en podreu trobar cap més!

Rei
Això ja ho veurem després!

Noi 3
El bon vi es fa a Martorell,
i jo, m’hi jugo la pell!

Rei
El trobo massa novell!

Noi 4
El vi de Reus és molt bo,
si us el beveu amb porró!

Rei
Si, Déu n’hi do, Déu n’hi do…

Noi 5
Beveu vi de Perelada,
que té molta anomenada!

Rei
Es veritat, també m’agrada!

Noi 6
Millor és el del Vendrell,
que fa caure de clatell !

Rei
D’aquest ja en tinc al castell!

Noi 7
És a Valls que hi ha bon vi,
i els xiquets ho poden dir .

Rei
Ai!, que em començo a adormir…

Noi 8
Jo m’ho jugo a cara i creu
que el d’Igualada voldreu !

Rei
Ai! Que encara en queden deu?

Noi 9
Un bon got de vi d’Alella
i és segur que em caso amb ella !

Rei
Ai, que el cap se m’estavella !

Noi 10
Bon vi voleu ? Malviatge!
Beveu, llavors, garnatxa !

Rei
Aquest sí que m’emborratxa !

Noi 11
El que raja del cubell …

Rei
Això sí que és moscatell !
Ai ! que ja tinc el nas vermell !

Noi 12
Si us agrada la mistela,
és per mi la damisela.

Rei
Ja estic tou com una candela…

Noi 13
Vostra filla m'enduria
amb un got de Malvasia.

Rei
Ja ho tastaré un altre dia.
No m’oferiu cap més copa…
perquè estic… com una sopa.

Noi 14
Gran senyor, deixeu-los dir,
feu-me cas sols a mi.
Vi blanc de Sant Sadurní
és de tots el millor vi.

Narrador
I aquell rei tan sabatot,
del nas roig com un pebrot,
no va poder decidir
perquè, el pobre, es va adormir.
Tant i tant begué vi,
que, al capdavall, va fer un senglot …

Rei
Hip!!

Narrador
…un badall…

Rei
Aaaaaah !!

Narrador
…i es va morir.
I des d'ençà, amb tristesa
es planyia dia i nit
aquella pobra princesa
sense pare ni marit.

Princesa
Ai pare! Benvolgut pare !
I amb qui em casaré jo ara?

Narrador
Però, ve-t'ho aquí,
que un bon matí,
va passar un trobador
i, sota el balcó,
li va cantar aquesta cançó:

Trovador
Ma bella i dolça princesa
que et consum el desconsol.
Plores sempre de tristesa,
perquè creus que ningú et vol.
Escolta aquesta cançó,
que et dedica un trobador,
que t’estima de debò.
Jo et daria llet d’ovella
i formatge del més fi,
i la mel de mes abelles,
si et volguessis casar amb mi.
Et faria un llit de roses
i tindries un coixí,
de poncelles oloroses
si et volguessis casar amb mi.
No tinc castells ni masies,
sóc un pobre trovador,
que et faria poesies
impregnades d’emoció.
Tot això et puc oferir
si et volguessis casar amb mi.

Princesa
Trobador de les cantades
que em dediques ta cançó,
et diré moltes vegades
que també t’estimo jo!

Narrador
I la pricesa enamorada
es casà amb el trobador.
Repicaren les campanes
i es va fer una processó
i tothom ballà sardanes
com per la Festa Major.
I es cantarem caramelles,
i sortiren els gegants,
i s’encengueren fogueres
com a la Nit de Sant Joan.
Quina festa, valgue'm Déu!
No us diré cap disbarat.
Si em creieu o no em creieu,
hi portaren d’un plegat
tres mil xais del Pirineu,
els millors capons del Prat,
"borregos" de Cardedeu
i els bons fruits del Llobregat.
I la princesa reial volgué,
en aquella ocasió,
que en sa gran festa nupcial
s’hi begués vi del millor.
El que m’heu sentit contar
és el que li va passar
a la filla d’aquell rei
que tenia el nas vermell,
que bevent de bóta en bóta,
no en deixava ni una gota.
I ja sap el que m’escolta
que aquest conte s’ha acabat.
Veja’m si us haurà agradat!

La imagen es del álbum familiar: mi faceta más hortera, contemporánea de lo que acabo de contar.