Bookcrossing de Sant Jordi: un ritual

Tinc un ritual de Sant Jordi que practico any rere any: a primera hora, quan vaig camí de l'esmorzar dels escriptors de l'Hotel Regina de Barcelona, "allibero" un exemplar del llibre que signaré durant la jornada. 

Pels que no sabeu com funciona això del bookcrossing: "alliberar" és deixar un llibre en un espai públic perquè algú altre el trobi i l'aprofiti. Altres anys, l'he deixat dins d'una jardinera de la Rambla de Catalunya, o en un banc de l'estació de tren de Mataró o a qualsevol altra banda. Tant se val, el més important no és qui el deixa, sinó qui el troba. 

Aquest any "alliberaré" un exemplar de L'aire que respires a la Plaça de Catalunya (el lloc exacte l'haureu de trobar vosaltres, és clar). Exactament l'exemplar que veieu a la foto de dalt. Hi he fet aquesta acolorida dedicatòria, amb drac i tot (a veure si durant les signatures de Sant Jordi em surt semblant). També hi he deixat el text que veieu, perque qui el trobi pugui arribar fins aquesta pàgina i entendre d'on surt, el llibre. I potser escriure algun comentari, si li ve de gust.   

Aviso, per si algun visitant del blog posa les expectatives molt amunt, que altres anys mai no he rebut cap notícia del receptor del llibre. Però no perdo l'esperança. Aquí deixo les pistes necessàries. Seria bonic conèixer el final de la història.

D'altra banda, animo tots els meus col·legues escriptors i escriptores a practicar el Bookcrossing de Sant Jordi. Si ho feu, us ofereixo aquest espai per explicar-ho.

I bona diada de Sant Jordi, navegants, que només falten hores!